LLETRES
Les lletres de les cançons ens mostren el caràcter i el contingut d'aquest treball.
ASASEA NYE OBIARA DEA
A TERRES DE NINGÚ (Xavi López)
Traduït al Twi per Regina Asare i Randy Williams Sey
YEN YE NAÁ YE AFRICAN FO
TI SÉ EWEA MI YE NOMAD
EHAI NO DI MI FA WO TSEN
MI PE SE MI YE FREE YO AWO MA SÉ
YEN YE NAÁ YE AFRICAN FO
TI SÉ EWEA MI YE NOMAD
MI PE SÉ, MI TSIRE WO SÉ NEA MI KUMA TIE
WOI NI NEA EBEMA YEN EHU ASOM DJEI
Tots som Àfrica
com el sol sòc un nòmada
la llum em porta al teu costat
vull sentirme lliure amb orgull
Tots som Àfrica
com el sol sòc un nòmada
vine i mira com és el meu cor
només amb això coneixerem la Pau
TRAS LA ALHAMBRADA (Xavi López)
Gritos que amanecen tras la alambrada,
Una marea de gente asustada
Súplicas entre cuchillas
que desgarran vidas y a la humanidad
Años esperando para dar el salto ,
ahora ya no hay vuelta atrás
Funambulistas retando al destina
Golpes caen de un negro cielo asesino
Siervos que apalizan, sombras que se esconden
y huyen sin mirar atrás
Fronteras del hambre, fronteras de muerte,
ahora ya no hay vuelta atrás
Una y otra vez lo intentarán
Sueños de dignidad y de pan
Fe y fuerza nacen del amor,
De la miseria y de la desesperación
"Ay" de los que ya no volverán
De los que invisibles vagarán
Solos en un mundo extraño y cruel
Rituales en mitad de la nada
Otra marea de gente asustada
Voces llenas de esperanza
proclamando cánticos de libertad
“poco tengo poco, pero mucho valgo,
ésta es mi oportunidad”
La barbarie de una tierra saqueada
De gente orgullosa y ninguneada
Empujados a la incertidumbre de un destino
lejos del hogar
Fronteras del hambre, vergüenza del hombre, ayyyy
Fronteras del miedo, y de la codicia, ayyyy
Fronteras del hambre,
fronteras del miedo,
fronteras de muerte,
fronteras que hay que borrar.
SIEMPRE FUE POR TI (Xavi López)
Yo nunca recibí al nacer el papel que me daba la propiedad de un trozo invisible de este mundo. Cuando yo era como tú, pensaba que la vida era dormir y comer
y aguantar un día más. Para mí la vida era simplemente no sufrir, restarle horas a la muerte. Te digo esto hijo mío porque necesito contarte qué pasó...
(text introductori extret de “Un trozo invisible de este mundo" de Juan Diego Botto)
Sola, invisible y rota
Se acerca ya mi derrota
Sólo pienso en ti mi niño
Sólo creo en ti mi amor
En el silencio cansado
Perpetuo y desolado
Acaricio tu recuerdo
Me desangro en tu lamento
Pospongo la muerte
Pospongo la vida
Aferrada a tu espejismo
Voy cayendo en el abismo
Duerme, duerme, en mi vientre duerme
Todo fue por ti, fue siempre por ti
Duerme, duerme, mi pequeño duerme
Sólo pienso en ti, vivo y pienso en ti
Guardo en mi memoria intacto
El olor de tu cabello
El sonido de tu aliento
El sabor seco del llanto
Resignada a mi destino
Sin consuelo, ni tu abrazo
Me despido así mi amor
Tu sonrisa en mi regazo
Pospongo la muerte
Pospongo la vida
Aferrada a tu espejismo
Voy cayendo en el abismo
Duerme, duerme, en mi vientre duerme
Todo fue por ti, fue siempre por ti
Duerme, duerme, mi pequeño duerme
Sólo pienso en ti, muero y pienso en ti.
..No dejes que nadie te diga nunca que no tienes derechos porque la tierra no tiene dueños. Estés donde estés, allá o aquí o donde vayas, serás un hombre y serás hermoso porque eres mi hijo. Nunca te encierres, nunca te escondas, solos no podemos nada. Pero sobre todo, hijo mío, no dejes que nadie te diga nunca que no te quise. Hasta el último momento recordé tus deditos aferrados a los míos, recordé tu voz y mi nombre dicho en tu boca. Todo esto, todo, fue siempre por ti.
(Text final extret de “Un trozo invisible de este mundo" de Juan Diego Botto)
PODRIES (Joana Raspall)
Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,
i diries "sí" en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega...
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries..., podries...
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser teva.
Endavant (Joana Raspall)
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.
Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
RETALLS D’ACTUALITAT (Xavi López)
És del nord del Senegal, el nostre bon amic Jadmal
va sortir ja fa set anys, ja en fa dos que es a Malgrat.
Cinc anys pel nord de l’Àfrica, cinc de clandestinitat,
no ha variat gaire la cosa, la seva precarietat.
La misèria l’ha empès, a saltar cinc cops la Tanca
la dignitat i l’orgull, la seva fe i esperança
la determinació i la sort han decantat la balança
del cayuco en sortí viu, amb moltíssima recança.
Dona i fills deixà enrere, trist present desarrelat
de fer de drapaire viu, i de la mendicitat.
Una vida digna cerca, amb treball i patiment
una vida per a ell i per a la seva gent
La senyora Montserrat viu al costat del mercat
Treballa de sol a sol i no en té prou amb el sou
Tres boques a alimentar, tres estudis per pagar
La Montse enviudà fa anys, i ara l’han acomiadat.
Ni subsidis ni atur que la puguin ajudar
Ella paga el seu enuig amb el migrant africà
“Si no hi ha treball per mi, que coi foten ells aquí”
Diu la pobre Montserrat, en la seva soledat.
I la filla que ja es gran, i ha acabat una carrera
a decidit marxar lluny, a provar sort a Anglaterra
“vés en compte filla meva, no et refiïs de ningú,
que la gent té el cor de pedra, no serà fàcil per tu”
Retalls son, son, retalls son d’actualitat.
Retalls son, son, de la Montse i el Jadmal
Retalls son, son, retalls son d’actualitat
Retalls son, son i de marginalitat.
I aquí tenim al Josep, polític i home com cal
llueix somriure de plàstic, corbata i “tratjo”dels cars
Ha convençut la Montse, que els de fora són el mal
amb un discurs ben simplista, ben, ben, neoliberal.
Amb la por que ell abandera, instal·lat al pedestal
fa promeses populistes, disfressades de veritat.
Mentres s’omple les butxaques, i corromp el personal.
la filla de la Montse migra, i deporten en Jadmal.
I en Josep a Sant Gervasi, dorm ben plàcidament,
trencant vides a diari, ell n’és plenament conscient.
Si son pare aixequés cap, emigrant digne i tossut
Li recordaria al seu fill, que ell també vingué del sud.
ELL TAMBÉ VINGUÉ DEL SUD
EVERYBODY IS AFRICA (Xavi López)
EVERYBODY IS AFRICA
LIKE THE SUN I’M A NOMAD
THE LIGHTS BRING ME BY YOUR SIDE
I JUST WANT TO BE FREE WITH PRIDE
EVERYBODY IS AFRICA
LIKE THE SUN I’M A NOMAD
COME AND SEE HOW MY HEART IS
ONLY WITH THIS, WE WILL KNOW PEACE