Les lletres de les cançons ens mostren el caràcter i el contingut d'aquest treball.

ASASEA NYE OBIARA DEA

A TERRES DE NINGÚ (Xavi López)

Traduït al Twi per Regina Asare i Randy Williams Sey

 

YEN YE NAÁ YE AFRICAN FO

TI SÉ EWEA MI YE NOMAD

EHAI NO DI MI FA WO TSEN

MI PE SE MI YE FREE YO AWO MA SÉ

 

YEN YE NAÁ YE AFRICAN FO

TI SÉ EWEA MI YE NOMAD

MI PE SÉ, MI TSIRE WO SÉ NEA MI KUMA TIE

WOI NI NEA EBEMA YEN EHU ASOM DJEI

 

 

Tots som Àfrica

com el sol sòc un nòmada

la llum em porta al teu costat

vull sentirme lliure amb orgull

 

Tots som Àfrica

com el sol sòc un nòmada

vine i mira com és el meu cor

només amb això coneixerem la Pau

 

 

 

 

TRAS LA ALHAMBRADA (Xavi López)

Gritos que amanecen tras la alambrada,

Una marea de gente asustada

Súplicas entre cuchillas

que desgarran vidas y a la humanidad

Años esperando para dar el salto ,

ahora ya no hay vuelta atrás

 

Funambulistas retando al destina

Golpes caen de un negro cielo asesino

Siervos que apalizan, sombras que se esconden

y huyen sin mirar atrás

Fronteras del hambre, fronteras de muerte,

ahora ya no hay vuelta atrás

 

Una y otra vez lo intentarán

Sueños de dignidad y de pan

Fe y fuerza nacen del amor,

De la miseria y de la desesperación

 

"Ay" de los que ya no volverán

De los que invisibles vagarán

Solos en un mundo extraño y cruel

 

 

Rituales en mitad de la nada

Otra marea de gente asustada

Voces llenas de esperanza

proclamando cánticos de libertad

“poco tengo poco, pero mucho valgo,

ésta es mi oportunidad”

 

La barbarie de una tierra saqueada

De gente orgullosa y ninguneada

Empujados a la incertidumbre de un destino

lejos del hogar

 

Fronteras del hambre, vergüenza del hombre, ayyyy

Fronteras del miedo, y de la codicia, ayyyy

Fronteras del hambre,

fronteras del miedo,

fronteras de muerte,

fronteras que hay que borrar.

SIEMPRE FUE POR TI (Xavi López)

Yo nunca recibí al nacer el papel que me daba la propiedad de un trozo invisible de este mundo. Cuando yo era como tú, pensaba que la vida era dormir y comer

y aguantar un día más. Para mí la vida era simplemente no sufrir, restarle horas a la muerte. Te digo esto hijo mío porque necesito contarte qué pasó... 

(text introductori extret de “Un trozo invisible de este mundo" de Juan Diego Botto)

 

 

Sola, invisible y rota

Se acerca ya mi derrota

Sólo pienso en ti mi niño

Sólo creo en ti mi amor

 

En el silencio cansado

Perpetuo y desolado

Acaricio tu recuerdo

Me desangro en tu lamento

 

Pospongo la muerte

Pospongo la vida

Aferrada a tu espejismo

Voy cayendo en el abismo

 

Duerme, duerme, en mi vientre duerme

Todo fue por ti, fue siempre por ti

Duerme, duerme, mi pequeño duerme

Sólo pienso en ti, vivo y pienso en ti

 

Guardo en mi memoria intacto

El olor de tu cabello

El sonido de tu aliento

El sabor seco del llanto

 

Resignada a mi destino

Sin consuelo, ni tu abrazo

Me despido así mi amor

Tu sonrisa en mi regazo

Pospongo la muerte

Pospongo la vida

Aferrada a tu espejismo

Voy cayendo en el abismo

 

Duerme, duerme, en mi vientre duerme

Todo fue por ti, fue siempre por ti

Duerme, duerme, mi pequeño duerme

Sólo pienso en ti, muero y pienso en ti.

 

 

 

..No dejes que nadie te diga nunca que no tienes derechos porque la tierra no tiene dueños. Estés donde estés, allá o aquí o donde vayas, serás un hombre y serás hermoso porque eres mi hijo. Nunca te encierres, nunca te escondas, solos no podemos nada. Pero sobre todo, hijo mío, no dejes que nadie te diga nunca que no te quise. Hasta el último momento recordé tus deditos aferrados a los míos, recordé tu voz y mi nombre dicho en tu boca. Todo esto, todo, fue siempre por ti.

(Text  final extret de “Un trozo invisible de este mundo"  de Juan Diego Botto)

PODRIES (Joana Raspall)

 

Si haguessis nascut en una altra terra

podries ser blanc, podries ser negre...
Un altre país fora casa teva,

i diries "sí" en una altra llengua.

T’hauries criat d’una altra manera

més bona, potser; potser més dolenta.


 

Tindries més sort o potser més pega...

Tindries amics i jocs d’altra mena;

duries vestits de sac o de seda,

sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.



Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres

o només crostons eixuts de pa negre.

Podries..., podries...



Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

i ajudar qui ve fugint de la guerra,

fugint del dolor i de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra

la tristesa d’ell podria ser teva.

Endavant (Joana Raspall)

 

 

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
 

Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
 

Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

 

RETALLS D’ACTUALITAT (Xavi López)

És del nord del Senegal, el nostre bon amic Jadmal

va sortir ja fa set anys, ja en fa dos que es a Malgrat.

Cinc anys pel nord de l’Àfrica, cinc de clandestinitat,

no ha variat gaire la cosa, la seva precarietat.

La misèria l’ha empès, a saltar cinc cops la Tanca

la dignitat i l’orgull, la seva fe i esperança

la determinació i la sort han decantat la balança

del cayuco en sortí viu, amb moltíssima recança.

 

Dona i fills deixà enrere, trist present desarrelat

de fer de drapaire viu, i de la mendicitat. 

Una vida digna cerca, amb   treball i patiment

una vida per a ell i per a la seva gent

 

 

        La senyora Montserrat viu al costat del mercat

        Treballa de sol a sol i no en té prou amb el sou

        Tres boques a alimentar, tres estudis per pagar

        La Montse  enviudà fa anys, i ara l’han acomiadat.

       

        Ni subsidis ni atur que la puguin ajudar

        Ella paga el seu enuig amb  el migrant africà

        “Si no hi ha treball per mi, que coi foten ells aquí”

        Diu la pobre Montserrat, en la seva soledat.

       

        I la filla que ja es gran, i ha acabat una carrera

        a decidit marxar lluny, a provar sort a Anglaterra

        “vés en compte filla meva, no et refiïs de ningú,

        que la gent té el cor de pedra, no serà fàcil per tu”

Retalls son, son, retalls son d’actualitat.

Retalls son, son, de la Montse i el Jadmal

Retalls son, son, retalls son d’actualitat

Retalls son, son i de marginalitat.

I aquí tenim al Josep, polític i home com cal

llueix somriure de plàstic, corbata i “tratjo”dels cars

Ha convençut la Montse, que els de fora són el mal

amb un discurs ben simplista, ben, ben, neoliberal.

 

Amb la por que ell abandera, instal·lat al pedestal

fa promeses populistes, disfressades de veritat.

Mentres s’omple les butxaques, i corromp el personal.

la filla de la Montse migra, i deporten en Jadmal.

 

I en Josep a Sant Gervasi, dorm ben plàcidament,

trencant vides a diari, ell n’és plenament conscient.

Si son pare aixequés cap, emigrant digne i tossut

Li recordaria al seu fill,  que ell també vingué del sud.

 

ELL TAMBÉ VINGUÉ DEL SUD

EVERYBODY IS AFRICA (Xavi López)

 

 

EVERYBODY IS AFRICA

LIKE THE SUN I’M  A NOMAD

THE LIGHTS BRING ME BY YOUR SIDE

I JUST WANT TO BE FREE WITH PRIDE

 

EVERYBODY IS  AFRICA

LIKE THE SUN I’M  A NOMAD

COME AND SEE HOW MY HEART IS

ONLY WITH THIS, WE WILL KNOW PEACE